Terpsichore i les muses d’Aònia

Cançons i danses del Renaixement

Un dels objectius de l’Acadèmia CdM és pal·liar la carència d’estudis especialitzats en els repertoris més singulars del patrimoni musical europeu. El programa de treball de 2023 girarà entorn de la música i dansa reinaxentista.

Amb el suggeridor títol de Terpsichore, Musarum Aoniarum, Michael Praetorius publica en 1612 més de 300 danses instrumentals. En la seua introducció, Praetorius s’atribueix el mèrit d’haver arreglat la música però no d’haver compost les melodies. La referència a la musa de la dansa Terpsichore i a Aònia (districte de l’antiga Beòcia, una regió de Grècia que conté les muntanyes d’Helicón i Citerón i, per tant, consagrat a les Muses, a qui Ovidi anomena aónides) inspira el programa d’aquesta edició de l’Acadèmia CdM.

Amb la florida de les arts i les ciències en el Renaixement europeu, la dansa va augmentar en sofisticació i importància social al llarg del segle XV i XVI. Els primers manuals i instruccions detallades que s’han conservat fins hui van ser escrits a Itàlia entre 1450 i 1460. Aquests documents i altres provinents de França, Anglaterra i altres països europeus, permeten conéixer l’essència d’aquesta activitat social, tan important en el Renaixement. S’esperava que una persona educada, el bon cortesà, tinguera coneixements bàsics de dansa, que era sovint ensenyada per mestres professionals.

L’Acadèmia CdM 2023 es dedica en aquesta edició a les danses instrumentals i les danses cantades del Renaixement a Europa, amb les més cèlebres obres instrumentals de Susato, Praetorius, Gervaise, Arbeau o vocals de Lasso, Vecchi, del Encina o Janequin, entre altres.