Cançoner del Duc de Calàbria

El programa de 2018 es basa en el Cançoner del Duc de Calàbria, un compendi de peces musicals d’època renaixentista. Entre els temes del Cançoner del Duc de Calàbria hi ha composicions de reconeguts compositors espanyols com Juan del Enzina, Cristóbal de Morales, Mateu Fletxa el Vell, Bertomeu Càceres o Francisco de Peñalosa, entre moltes peces anònimes. Els cronistes de l’època ens descriuen la capella del Duc de Calàbria com una de les més famoses i nodrides del seu temps ‘’no hi havia a Espanya qui tants i tan bons músics tingués com el Duc’’ (Timoneda). El Pare Sigüenza ens la descriu de la següent forma:

“…assi junto la mejor capilla de músicos, ansí de vozes naturales, 
como de todo género de instrumentos, que huvo en España ni la ha 
avido después acá tan buena, en número, abilidades y vozes, porque
se junto allí cuanto bueno se hallaba en estos reynos y todos yvan
a servirle con mucho gusto.
..”

El Cançoner del Duc de Calàbria, també conegut com a Cançoner d’Uppsala, va ser recopilat en la cort de Ferran d’Aragó, Duc de Calàbria, a València, i publicat en 1556 a Venècia per J. Scotto, un dels més coneguts impressors de la seua època. Va ser trobat en 1907 pel musicòleg Rafael Mitjana a la biblioteca de la Universitat sueca de Uppsala. Es tracta d’un cançoner de xicotet tamany i, a diferència del costum de l’època, no conté dedicatòria ni pròleg, la qual cosa fa difícil conéixer les circumstàncies en les quals es va realitzar la recopilació. En la cort del Duc de Calàbria la música estava present en gairebé tots els esdeveniments cortesans, així com la poesia i el teatre.

Tant la reina Germana (de Foix) com el mateix Ferran d’Aragó eren molt aficionats a la música. L’any 1550, a la mort del Duc de Calàbria, eren trenta-sis ministrers i cantors, sent mestre de capella Juan Cepa. Es trobaven també en la cort altres músics com Luys  de Milan, polifacètic i humanista, tot un artista del renaixement. Ens deixa, entre uns altres, un llibre de viola de mà titulat El maestro (1535-36). També Mateo Fletxa és possible que fóra mestre de capella en la cort, igual que el seu deixeble Càrceres. Durant els deu anys que Fletxa va estar en la cort valenciana va deixar constància de la seua presència a través de moltes obres en les quals es fa referència a la cort, i en les quals el literari i el musical es conjuminen en una feliç simbiosi. De Mateo Fletxa trobem aquest text en la seva ensalada La Vídua:

“El Duque de Calabria es con quien no a ovido revés es su amiga muy
amada Biuda enamorada gentil amigo teneis”


Cançoner del Duc de Calàbria

Villancets de diversos autors a dues, tres, quatre i cinc veus i obres instrumentals al voltant de la Cort del Duc de Calàbria

Canto de órgano
Villancicos a dos voces
Un dolor tengo en ell alma
Díme, robadora
No me los amuestres más
_____
Fantasia i contrapàs de Luys de Milan
Villancicos a tres voces
¡Ay de mí! qu'en tierra agena
Soleta yo só ací
Si la noche haze escura
Bella, de vós son amorós
Besáme y abráçame
_____
Pavana de Luys de Milan
Villancicos a cuatro voces
Con qué la lavaré
Falalalán, falalalera
Què farem del pobre Joan
Yo me soy la morenica
_____
Pavana & Gallarda de Luys de Milan
Villancicos a cinco voces
Falai, meus ollos

Pròxim concert:

Divendres 6 juliol | 19.30h
Monestir de Sant Miquel dels Reis
Claustre Sud

Entrada lliure fins a completar aforament


Intèrprets:

Soprano: María Montesinos
Tenor: Jorge Losana
Baríton: Antonio Sabuco
Violes d’arc: Pablo Romero
Viola de mà: Guillermo Olivares
Flautes: Sofía Bartolomé i Emilio Jesús Oltra Benavent
Percussió: Onofre Serer

Docents: Carles Magraner & Robert Cases

Anuncios