Titulat superior en Violí i Música de Cambra pel Conservatori Superior de Música del Principat d’Astúries, amb una especialització en Direcció pel Centre Superior de Música del País Basc, actualment exerceix com a docent al Conservatori Superior de Música del Principat d’Astúries. Imparteix classes de música de cambra, cor i tècniques de direcció.
A més de la seua destacada carrera com a instrumentista, també posseeix una sòlida formació coral. Inicià el seu recorregut musical a l’Escolania de Covadonga, continuant els seus estudis a la Schola Cantorum de la Catedral de Lleó i formant-se com a director coral als cursos de la Federació del País Basc amb el mestre J. Duijck. Va completar els seus estudis de direcció coral amb G. Baltés al Centre Superior de Música del País Basc. Altres personalitats fonamentals en la seua formació han estat J. Busto i P. Phillips, entre d’altres.

És el director-fundador del cor «El León de Oro» de Luanco, amb el qual ha actuat arreu d’Espanya i a l’estranger. Ha estat guanyador del Gran Premi Nacional de Cant Coral en dues ocasions, concretament a les edicions de 2003 i 2006. Destaca la seua col·laboració amb figures tan destacades com Peter Phillips i els Tallis Scholars.
En el seu rol com a director, ha rebut el premi al millor director al XXVIII Concurs Coral Internacional «Prof. Georgi Dimitrov», celebrat a Varna (Bulgària) el 2005, així com al IX «Internationale Koorwedstrijd van Vlaanderen» a Maasmechelen (Bèlgica) el 2007.

Carles Magraner és per ser un músic sincer que al llarg dels trenta-cinc anys que porta al davant de Capella de Ministrers ha evolucionat al mateix temps que ho feia la interpretació de la música antiga, ansiós al principi de recuperar en la mesura del possible el passat sonor, convençut avui en dia que la música, siga quina siga la seua època, és un camp obert a l’experimentació que admet múltiples lectures que no reneguen per res del rigor i de la sensibilitat cap a les fonts. Lectures que parteixen del mateix context de l’artista, del seu arrelament en el present i de la necessitat de comunicar-se amb un públic a través d’un repertori no sempre fàcil. A Carles Magraner li preocupa imprimir vida i veracitat al repertori que interpreta. Partint dels materials que li arriben del passat la seua proposta és presentar-los com objectes d’un museu en renovació constant, procurant que els nostres sentits, i molt en particular l’oïda, dirigisquen la seua atenció cap a determinats aspectes de l’objecte sonor original de manera que puguen continuar captivant l’atenció, com ho va fer en el passat.